Dinamita la Sarsuela al Molino
Óyeme con los ojos: organització de la taula
15/11/2016
La importància d’un bon tècnic de monitors!
07/12/2016
6-11-16
Primer dels tres diumenges de funció-vermut al mític Molino del Paral·lel de Barcelona. És una bombonera aquest local. L’equip tècnic de Le Croupier hi vam anar per traspassar el show a l’equip tècnic del Molino, ja que els altres diumenges van ser ells els que van “tirar funció”. De fet el primer dia ja van estar contribuint a fer-ho. Aquest equip tècnic el formen en Néstor (so), en Luís (il·luminació) i en Vicenç (regidor). Quins encants de persones, ha estat un plaer treballar amb ells! I si a sobre hi afegeixes a la Merche Mar com a mestressa de cerimònies la cosa s’enfila amunt! Moltes gràcies a tots!
Va ser la primera vegada que veia Dinamita la Sarsuela, el darrer espectacle de Le Croupier, ja que a l’estrena per Temporada Alta al Teatre de Girona no hi vaig poder anar. Després de dos anys de bolos amb Esperança Dinamita -gran espectacle-, aquest no es queda gens curt, al contrari, és un senyor espectacle de cap a peus. Que ho digui jo pot semblar molt imparcial, ja ho sé, però és que ho veig realment així. Bé, en tot cas a veure com va de bolos, públic i crítica. De crítica n’hi ha hagut alguna de molt bona fa uns dies, aquest és l’enllaç.
http://blogs.lavanguardia.com/bolleriafina/esperanca-dinamita-molino-13620/
El Molino té una bona acústica i un equipament molt digne per un sala. Disposa d’un sistema d’altaveus convencionals distribuïts pel local amb dos subgreus en configuració LR i uns quants monitors. Suficient per fer una mescla semiacústica, integrant el so de la bateria i els vents -quasi a pèl- amb els instruments per línia i les veus. En espais com aquest si mimes el so augmenta encara més el glamour. I acostumat a no fer aquest tipus de mescla per no fer aquest tipus de bolos m’ho vaig passar pipa. Això sí, és imprescindible l’aplicació per a tablet de la Midas M32 per fer les proves des de baix a platea i el bolo des del primer pis, que no estava obert al públic. La cabina del Molino seria segurament l’única cosa que podria dir que no em va acabar de fer el pes… no es pot tenir tot!!! En Néstor em va donar un cop de mà amb les seves indicacions sobre la sonorització. No hi ha com fer cas als de la casa!
Un cop acabada la funció va ser qüestió de marxar a corre-cuita cap a dinar i anar a fer la darrera funció d’Óyeme con los ojos de María Pagés al Mercat de les flors. Diumenge de doblete!
Mentre esperem que s’animi el calendari de bolos ara que ja hem donat a conèixer el nou espectacle només queda desitjar -i treballar- llarga vida a Dinamita la Sarsuela i llarga vida a El Molino!!!
