Quan gaudeixes i vius!

8 de maig’17 Madrid
9 de maig’17 Cabrera de Mar

Divendres passat vam tenir bolo amb Els Amics de les Arts a la Sala Arena de Madrid, dins del Ballantine’s True Music Festival, i dissabte a Cabrera de Mar, en un esdeveniment de Quadis, empresa que ens proveeix les furgonetes de la gira.

Al backstage que ens van muntar a Cabrera ens preguntàvem: i demà diumenge què farem després de tantes hores junts, de bon rotllo, de km, de dos concerts… Ep, a veure, que només hem estat junts un dia i mig, això sí, dia i nit, i sembla que faci més, però tampoc n’hi ha per tant, no? Oh sí? Situem-nos.

Divendres vam suar de valent per fer el bolo. Mala organització, poc temps de proves, reducció de canals (de 43 a 32 canals que tenia el patch), mala acústica de la sala, assistència tècnica de Fluge, amb un Meyer Sound Melodie, una Yamaha QL5 a FOH i una Yamaha M7 a monitors, 1 hora d’actuació, sense la nostra escenografia, amb la il·luminació de la sala, 5 bandes, backline compartit, escenari de 6x4m, tot plegat força caòtic i un personal tècnic deixem-ho en correcte veient els resultats finals i malgrat alguna empanada i que alguns anaven fins les celles…

I després del bolo, cap a sopar a la terrassa d’un edifici de Madrid on havien muntat el backstage del festival.  Artistes, tècnics de les bandes, mànagers…  Menjar i barra lliure, DJ i anar passant les hores fins que van tancar.  Alguns vam anar a dormir unes poques hores, d’altres van seguir una estoneta més en d’altres garitus de la zona (Callao, Malasaña).
A les 9.30 estàvem citats per anar cap a Atocha buscar l’AVE, que sortia a les 10.30. En Toni, el tècnic de llums, que viu a Madrid, tenia el bitllet a un altre vagó, i tots vam suposar que també agafaria el tren. Però el va perdre.  Li va fallar l’altaveu del telèfon diu, i no va sonar el despertador. Va ser l’últim a anar a dormir.  Però la tecnologia pot fallar en el moment menys oportú eh? Ha ha ha!!!

Dissabte el bolo era una altra història: bon espai, la producció, els organitzadors, la gent de TST -quina tranquil·litat treballar amb vosaltres!-, la caravana que teníem com a camerino, el tracte…  Quin plaer! Horaris ben pensats, temps per fer bé les coses, temps per relaxar-nos i bon equipament ( LA Kara, Yamaha CL5 a FOH i monitors).

I és que ens ho passem molt bé anant de gira i a més sembla que les coses “vagin soles”.  I això és en bona part per l’equip humà d’Un Estrany Poder.  Road manager, backliners, els tècnics i els músics hem fet un equip encantador, que sap el que es fa, pencaire, que s’ho passa bé treballant i per descomptat anant de festa.  És fantàstic! Això no té preu! I és clar, després de la intensitat amb la que hem viscut aquests dos bolos no és estrany que ens preguntéssim el que deia a l’inici.

Que segueixi així!!