Resum de tres dies de “colònies”

14-7-17 Acampada Jove – Montblanc
15-7-17 Paupeterres – Tàrrega
16-7-17 On The Way – Barcelona

Que després de tres dies d’estar pràcticament 24 hores junts arribis a casa cansat però amb un somriure és que alguna de bona n’ha passat.
Que al tercer dia creguis que en portes alguns més és que t’ho estàs passant bé.
Que ens diguin que l’equip tècnic desprenem bon rotllo és una constatació de la pinya que fem. Sempre hi ha algun moment tonto, és clar, però són pocs. Aquests tres dies a més en Sergi Torns ha substituït en Toni Llobet i ha estat un més de l’equip.

Que hagi de sortir una vegada més la frase “no hi ha problemes, hi ha solucions”  (sobretot quan tens solucions) a l’Acampada Jove i que el fet de portar taula, microfonia i monitoratge d’orella propis així com walkies per comunicar-nos internament et permeti fer unes proves de so tocant tots junts un tema i mig perquè el caos a l’escenari s’ha menjat quasi tot el temps de proves és perquè el festival reflexioni profundament (i crec que sobretot és una qüestió de planificació i producció tècnica que de vàlua del personal). I per comprovar que tècnicament Els Amics des les Arts som capaços de fer-ho i ens quedem tan panxos.  Com a dada “anecdòtica”: al final de les proves encara em faltaven tres canals per saber el patch.
Que malgrat l’apartat tècnic l’Acampada Jove continua sent un festival de referència a nivell de voluntariat i organització. Bravo una vegada més!
Que un microones que ja quasi forma part del backline et permet sopar calent al camerino mateix quan ens portem el menjar.

Que al Paupaterres de Tàrrega a en Tete -monitors- i a mi ens va agafar per posar ordre i cablejar la bateria i alguna cosa més per donar un cop de mà a la bona gent de Lo Submarino i intentar no anar gaire més tard del que anàvem a les proves de so.  Una vegada més anar amb taula i microfonia de gira és un luxe.
Que al Paupeterres, basat també en volutaris, el tracte és bo i t’hi sents molt ben acollit. Moltes gràcies!
Que dormir poc no és el meu fort però que amb bona companyia es passa millor. I amb menjar més.
Que parar a la Panadella a esmorzar va ser fer un revival d’altres èpoques.

Que gràcies al muntatge i ajustament de l’equip de V-Tècnics a la carpa del fòrum on es feia l’On The Way vaig tenir la sorpresa del dia: la carpa “no sona” tan malament com preveia.
Que una actuació davant d’un públic reduït t pot ser igual d’intensa que davant de mils de persones.  Com m’agrada que us entregueu així Amics!
Que m’encanta que algú que només coneixia de les xarxes per ser estudiant de so m’envïi un missatge per poder venir a passar el bolo amb nosaltres, i que el citi a l’arribada de l’equip tècnic per donar-nos un cop de mà a muntar algun trasto i vingui havent dormir encara menys que jo amb un somriure a la cara. Genial Marc! Perquè hi havia una actuació entremig sinó no hauríem parat de xerrar!