26-8-17 Bioritme i Aquelarre de Cervera
Genial el bolo que vam fer a mitja tarda al Bioritme! Quines ganes, quin públic i quin lloc més guapo! També el recordaré perquè vaig rebutjar una Digico SD9 per fer el bolo amb un Midas M32… Tot té una explicació. Tenia només 45 minuts de proves, havia de fer PA i monitors, 30 canals i 11 enviaments de monitors, i no tenia sessió amb la SD9 però sí amb la M32. No m’ho vaig pensar ni un moment! Obrir canals, agafar guany, reajustar quatre coses i vinga, proves fetes amb èxit amb el temps assignat. Tour, l’empresa que cobria el festival, havia respectat el rider i havia posat la SD9. Demano taules de més de 32 inpus. A la M32 m’hi falten canals per fer enviaments i retorns externs caps al delays que llenço des de l’ordinador, preparats amb el tempo dels temes, repeticions, etc. Llevat de bolos en baretos o sales petites no l’acostumem a acceptar . Però al contrarider que havia rebut inicialment sortia la M32, i no vaig dir res, veient el temps que tenia de proves. Gràcies al bon saber fer d’en Josan de Tour em vaig acabant trobant la M32, al costat de la SD9. Gràcies!!
Del bolo de l’Aquelarre de Cervera diré que el grup va estar a l’alçada de les males circumstàncies que ens vam trobar i que van demostrar una professionalitat i un saber aguantar exemplar. Havíem de començar a les 2.50 de la matinada, sense fer proves de so, i acabar més o menys quan començava, en un altre espai, un dels actes centrals de la festa. La Pegatina, que actuava abans nostre, va acabar amb uns quants minuts de retard. El canvi es fa etern i vam començar a les 4.15. Molt mala planificació i assistència. Aquesta vegada V-Tècnics no va estar a l’alçada. Em sap greu dir-ho, perquè altres vegades que hem coincidit tot havia anat bé. Però aquesta vegada no. No vull entrar en detalls, no cal. A Cervera ja vaig transmetre les meves queixes a la producció local. I sé que ens tornarem a trobar, i segurament ho tornaran a fer bé. Vull pensar que els tècnics ja portaven alguns dies de bolos, i moltes hores, i molt cansament acumulat, i això barrejat amb altres factors va ser una molt mala combinació.
L’actuació en sí va anar bé, els joglins van estar a tope malgrat només hi hagués un centenar de persones al públic. I per no haver provat i haver convertit una sessió de Yamaha CL5 a Yamaha PM5 (retrobament amb ella!), va anar prou bé!
Primer doblet que faig amb Hora de Joglar. Em quedo amb que aquests nois són uns màquines de l’alegria i les ganes de viure!