28-8-17 Palau Solità i Plegamans
1-9-17 Santa Coloma de Gramenet i Vilafranca del Penedès
2-9-17 Sabadell i Figueres
Abans del cap de setmana havíem fet un d’aquells bolos en el darrer dia d’una festa major, aquest cop a Palau Solità i Plegamans, un dilluns les 8 de la tarda, davant d’un públic farcit de famílies. Va estar bé! Tot i que reconec que encara arrossegava el cansament del doblet del cap de setmana amb Hora de Joglar.
I per si no fos poc estàvem a punt de fer dos doblets seguits amb Els Amics de les Arts. Els portàvem planificant feia moltes setmanes. Havíem lligat tots els aspectes tècnics, logístics, d’horaris, de preveure possibles imprevistos, etc. Fèiem proves als primers bolos i començàvem sense provar als segons. I els vam fer amb èxit. I ens va semblar que les coses anaven, una vegada més, soles. I que tot era fàcil!
Havíem doblat la majoria del backline, llogant-ne per els primers bolos de cada dia. Un backliner, en Guti, anava als primers bolos, i l’altre, en Sergi, al segons, en el temps que teníem assignat per fer proves encara que no les fessim. Després en Guti també anava als segons amb el poc backline propi que portàvem als primers bolos. I és que els horaris no permetin portar tot el nostre material als dos bolos. Als primers no vam portar ni la nostra microfonia. En canvi als segons tot era el que portem habitualment. Als quatre llocs vam trobar el mateix model de taula que portem de gira, la Yamaha CL5, i ens vam estalviar de muntar la nostra.
Quan s’acabava el primer bolo els tècnics deixàvem saludant al grup a l’escenari i marxàvem cap al següent. Pujar al cotxe, posar l’aire condicionat, sense engegar la ràdio, comentar quatre coses, relaxar-se una mica però no baixar la guàrdia de la concentració per arribar al següent bolo a tope i vinga, a gaudir!
Les actuacions van ser, al primer dia, a les 22.00 a Santa Coloma i a les 00.30 a Vilafranca del Penedès (vam començar amb retard, algunes coses no estaven a punt per començar). I al segon dia a les 21.00 a Sabadell i a la 1.00 a Figueres (molt pocs minuts de retard).
Gràcies a les empreses i produccions locals per ajudar-nos en aquesta aventura. Focus (ehem ehem, bé, simpàtics, però ja sabem que costa una mica eh?), Rock’n’Classics, Soartprat i TST. A Figueres potser va ser el més espectacular de bons resultats; al segon 1 del concert quasi tot sonava! No hi ha cap mena de dubte que un equip molt ben ajustat ajuda a que si no fas proves de so i portes una escena amb els nivells agafats d’un altre bolo, amb els mateixos previs i els mateixos micros, pugui sonar tot bé quasi des el minut zero. Va ser brutal la sensació, i se’m va dibuixar un somriure a la cara. El quart bolo començava de la millor manera possible.
Us deixo amb el recull d’algunes de les històries que vaig penjar a l’Instagram aquells dos dies.