Els darrers del 2017

24-11-17 Hora de Joglar a La Sagrera

Va ser el darrer bolo de la gira que feia amb ells.  El 2018 no continuarem fent bolos junts, els nostres camins s’han separat.
M’ho he passat molt bé durant aquests 3 anys i 6 mesos que hem compartit experiències.  Ens vam trobar el juny del 2014, vaig aparèixer a les seves vides, van aparèixer a la meva vida, i vam començar a fer bolos plegats.  I ara hem agafat camins diferents.

Joglins, moltes gràcies pel que hem viscut junts, em queden un munt de records i vivències al sac, així com algunes coses que he après amb vosaltres.  Que us vagi molt bé! Una abraçada molt gran!

25-11-17 Els Amics de les Arts a Tarragona

El Tarraco Arena no seria precisament un lloc de somni per fer-hi bolos per la seva acústica.  Ei, però se n’hi fan! En aquests llocs agraïm tant que fem servir monitoratge d’orella! La definició del so en ambient reverberants sempre és millor que si féssim sevir monitors de terra.
Moment mític quan ens vam quedar sense amb prou feines il·luminació, quasi bé a les fosques, i Els Amics van tirar de patilla per improvisar una cançó i fer participar al públic mentre els tècnics d’il·luminació buscaven solucions al desastre.  I és que, pel que ens van dir, els terminals d’una fase i el neutre van quedar fusionats degut a l’escalfor causada per un excés de consum i es van cremar uns quants aparells, entre ells la il·luminació led que portem de gira.  Algú deuria calcular malament el repartiment de les línies elèctriques…  Vam acabar el bolo amb en Toni, el nostre tècnic d’il·luminació, fent anar manualment amb uns pocs dits a la taula els pocs focus que van quedar operatius.

del 17 al 30-11-17 María Pagés a Albacete

Assajos finals i estrena d’Una oda al tiempo. Com ja vaig avançar a l’anterior post torno a estar a full time amb la Compañía María Pagés.  I el 2018 pinta amb molts de viatges amunt i avall.
Aquesta setmana a Albacete no m’ha provat especialment.  Haver de fer PA i monitors amb el control a dalt de tot del Teatro Circo d’Albacete, tan lluny i amb una acústica justeta per a ser considerada bona, no m’agrada gaire.  Començo a fer els monitors amb l’iPad des de l’escenari, abans que arribin els músics, i segueixo durant les proves.  De tant en tant vaig a PA per anar fent l’altra mescla.  Acabo de posar a lloc la mescla de fora quan comencem a assajar. I estant tan lluny de l’escenari l’atenció als monitors queda en un segon terme.  Però mentre hi ha assajos puc anar baixant a fer retocs.  A la que comença la funció això s’ha acabat, tinc poques opcions de retocar monitors llevat que percebi clarament algun “acople”.  I arribat aquest cas pot ser difícil saber de quin instrument i monitor és.  Les solucions acaben sent comunitàries a tots els micros i monitors.  I mentrestant cal no perdre’s seguint el guió, i anar obrint i tancant canals. Músic que no toca o canta, canal que es “muteja”.  Les retallades a la companyia van portar a eliminar el tècnic de monitors.  I hi ha dies que es troba a faltar. Tinc un pla B per espais grans o complicats, comptar amb un tècnic de monitors local i jo enviar direct outs dels canals cap la taula de monitors i obrir-los i tancar-los quan toqui, i així el tècnic no haurà d’estar pendent d’un guió d’un espectacle que no sap -ni ha de saber-.

15-12-17 Els Amics de les Arts a Manresa. Sopar d’empresa!

Gran bolo al Kursaal, amb el teatre ple d’un públic entusiasta.  S’acostaven les festes de Nadal i això es notava a l’ambient. Al camerino vam fer el nostre “sopar d’empresa”.  Catering del Rellirós de Sant Andreu escalfat al microones del backline, brindis amb La Taula Petita, el cava d’Els Amics, petit discurs dels “jefes”, abraçades i molt bon rotllo per aquesta gira en la que ens ho estem passant molt bé i en la que, com ja he dit alguna vegada, sembla que tot vagi sol.  Durant el 2018 seguirem fent concerts, això no s’atura!
Després de l’actuació Els Amics van obsequiar als assistents amb turrons i neules, que havíem preparat al camerino abans de començar.

23-12-17 María Pagés, Málaga

Funció d’Óyeme con los ojos al Teatro Cervantes. Muntatge al mateix dia de la funció.  En aquest espectacle és factible, tot i que els de llums van bastant de bòlit.  Em va acompanyar en Bernat Oliveras, per aprendre’s l’espectacle i poder cobrir-me de cares al futur quan necessiti combinar els calendaris d’Els Amics, la Pagés i l’Escola. Potser algun dia podria fer un post sobre el trencaclosques que serà el meu horari general del 2018… Serà divertit veure com ho faré… (ai la mare d’en Tano!!!). Tornant a la funció, oh sorpresa! hi ha taula de monitors -no em constava al contrarider-,  o sigui que què millor que en Bernat faci els monitors per conèixer els músics, i tot seguint el guió, anar aprenent l’espectacle.  Amb un parell Bernat!! Gràcies!