Al National Centre for the Performing Arts, Beijing

Del 30-12-17 al 2-1-18

En reconeixement a la seva relació de deu anys amb el National Centre for the Performing Arts de Pequín, i coincidint amb el desè aniversari de la seva inauguració María Pagés ha creat Dance of Hearts. El dia 30 a la tarda vaig tenir el primer contacte amb l’espectacle, a l’assaig que vam fer en una sala d’assaig. El 31 a les 8 del matí en vam començar el muntatge a l’escenari de la Opera House, de 2400 localitats. L’estrena va ser a les 19.30h. Vam estar corrent, esperant i solucionant imprevistos tot el dia. Hi havia molta gent treballant però no anaven gaire coordinats i la sensació general era que s’anava lent i amb els mínims de correcció necessaris (sóc benèvol). Al final tot surt, com sempre, però el camí no va ser precisament planer.

El sistema de so era Meyer Sound i estava format, com a mínim, per 16 CQ1 (8 per costat), 2 subgreus que semblaven HP650 i un cluster central de composició indeterminada -està amagat-. Això és el que vaig esbrinar entre el rider que vam rebre dies abans -informació parcial, errònia o canviada-, les preguntes que vaig fer i la passejada que vaig demanar de fer al tècnic de monitors, i que semblava que em feia com d’amagat. I sobretot que no fes fotos amb flaix perquè es veien des de la platea. Quin misteri! Ni que que fos un prototip d’equip de so!
No vaig obtenir més informació, en part perquè no ens enteníem gaire -l’anglès no abunda- i perquè em va donar la sensació que els nois de so tampoc sabien massa bé què hi havia. I les traductores d’anglès o castellà a xinès no eren especialistes en vocabulari tècnic.

Pel que fa les CQ1 n’hi havia 4 en 4 pisos, darrera d’una reixa de tela. Les 2 de cada pis no estaven de costat, una estava un metre i mig més endarrerida que l’altra. O sigui que hi havia 2 altaveus per costat a cada pis, sense massa lògica aparent de tenir en compte angles de cobertura precisos (va, anem-ho a cobrir tot). No vaig gosar preguntar si estaven ajustats entre ells pel que fa al temps de retard, escoltant el sistema diria que no gaire. Tampoc hagués pogut accedir al processador (a on era…?). Sigui com sigui el resultat era un so poc intel·ligible, difús, provinent de múltiples fonts, amb sumes i cancel·lacions repartides per l’espai, amb un excés de subgreu a la platea i manca d’aquest al pisos superiors. L’acústica de l’espai era bona, per a música no amplificada…

Hi havia una Digico SD7T a FOH (genial!), tancada en una cabina al primer pis (fatal!). L’obertura que tenia la cabina no permetia que el so entrés gaire. Hi havia dos altaveus d’escolta , tot i que la semblança del so amb l’exterior no tenia res a veure. La cabina tenia una porta lateral que donava al final del primer pis, sota balconada. D’allà podia baixar unes escales fins a la barana del primer pis. No tenia accés directe a platea. Per anar-hi havia de passar per uns quants passadissos, portes, escales i nivells. Molt poc pràctic.

A monitors hi havia una Allen&Heat GLD112. A PA tenia els canals doblats i enviava el senyal cap a la taula de monitors mitjançant direct outs. D’aquesta manera obria i tancava els canals i el tècnic de monitors no havia d’estar pendent de quan havien d’estar oberts o no. Fins i tot li vaig fer alguna equalització d’algun instrument per fer-li fàcil la feina. I ell havia d’estar pendent dels volums i dels “acoples”. Vaig passar algunes vegades per l’escenari a repassar volums i mescles als diferents enviaments, la comunicació amb els músics era complicada. De monitors hi havia 8 LA 115XT en trípodes, 4 per costat. Al contrarider hi figuraven UPM-1.

De microfonia hi havia DPA4099 per a les dues guitarres, Sennheiser HSP per a les dues veus (a saber el model…), SM58 al cajón i 9 DPA4061 sota el terra. Els sistemes sense fils eren Sennheiser 2000.

Quan fas 3 funcions allà mateix tot va de menys a més, a base d’anar fent retocs. No va ser funcions còmodes, massa impediments com per poder gaudir, no m’agrada gens treballar així. Ho vaig compensar amb les passejades fins al Temple del Cel i la Ciutat Prohibida durant els dos matins que vam tenir lliures.

El 31 vam improvisar les campanades de cap al bar de l’hotel.