Un any i mig més tard… Oyeme con los ojos

del 21 al 24-7-16 Gijón

Oyeme con los ojos es va estrenar el 6 desembre del 2014 al Teatre Municipal de Girona.  Va ser una coproducció de María Pagés Compañía amb Temporada Alta / El Canal.  El passat 23 de juliol es va fer la segona representació de l’espectacle, al Teatro Jovellanos de Gijón.  I hi ha més funcions a la vista, entre elles al Mercat de les Flors del 29 d’octubre al 6 de novembre.  Amb aquest espectacle torno a tenir activitat amb la Compañía.

Em retrobo amb l’Octavio -ese regidor-, la Bea -esa técnica ahora también en producción-, en Pau- esas luces-, la María i els músics -esa magia en el escenario-, en Larbi -ese coautor del espectáculo- i en José Manuel -ese camionero-.
El viatge es fa en tren, Girona-Madrid i Madrid-Gijón, unes 9 hores, que donen per dormir, llegir i a partir de Madrid xerrar amb els que hi anem el 21, l’equip tècnic i de producció.  La resta vindran el 22.
Com és habitual, un dia de muntatge (terra, il·luminació, so) que acaba amb proves de so de les 20:30 a les 22:00, un dia de retocs de les proves de so, programació de llums, assaig general i funció, i un dia per tornar cap a casa, també en tren.

L’empresa de so va ser Pronorte, i aquest va ser el seu contrarider:

12 x EAW KF-730
2 subgreus EV 2×18
2 x processadors Lake KM26,
2 x Lap Gruppen fp3400
1 x Lab Gruppen FP10000Q
4 x monitors EAW 15″-2″
2 x monitors dB DBX DM15 de sidefills
Yamaha CL5 de taula (feia els monitors des de FOH, amb ajuda de l’Ipad, gran aplicació!)
Microfonia: DPA4099, DPA4066,Sennheiser MKE2, sistemes Sennheiser ew500 G2 i we500 G3, amb petaques SK500

La resposta en freqüència dels monitors era de tot menys aproximadament plana.  Tenia un bons forats sobre els 4kHz i alguna cosa poc habitual en d’altres freqüències.  El bolo es va fer, i tant, com sempre.  Tampoc tenia més opcions per canviar els monitors.  Al final, durant el desmuntatge el responsable de so em va comentar que aquell cap de setmana l’empresa tenia més bolos i que els monitors s’havien amplificat amb unes altres etapes i un altre processador i que segurament no s’havien ajustat bé del tot al magatzem. No poso la resposta en freqüència, no cal.  Però la guardaré per les classes a l’ETECAM, un bon exemple de quan l’altaveu no sona com ha de sonar per un mal ajustament. I un bon exemple de que millor dir les coses al començament quan l’evidència d’alguna cosa anòmala és clara.

L’espectacle ha canviat força respecte el que vam fer a Girona el 2014.  Després del dia de muntatge vam acabar fent una reunió-cervesa de repàs del nou guió amb la María, en Larbi i en Pau.  L’espectacle està bé, més de petit format, sense bailaores, amb només la María ballant, i també amb menys músics.  Un punt a favor per fer els monitors des de la taula de PA i amb només 6 monitors fent un perimetral -dos amb trípodes a boca  i 4 a terra als costats- és que no hi ha cajón. I això marca molt el nivell general del monitoratge.  Com a mínim que s’escoltin millor, perquè volum també n’hi ha.

Ei, i deixant de banda els aspectes tècnics i artístics, que bé que s’hi menja al Nord d’Espanya!

Propera parada Almería a l’octubre, abans de fer el Mercat de les Flors.