Hora de Joglar, Mazoni, Joan Fort&Rita Payés i nivells

20-7-17 Hora de Joglar a Igualada
22-7-17 Mazoni a Altafulla
23-7-17 Joan Fort i Rita Payés a Girona

Diversitat! I en un cap de setmana que no tenia cap bolo amb els grups habituals (llevat dijous amb Hora de Joglar) em van sortir, pocs dies abans, dues substitucions.  Això és l’estiu!

En un dels dos primers va ser significatiu el comentari que em van fer: “ho has fet sonar molt bé i l’equip no ha clipat ni una sola vegada”.
Tot rau en els nivells d’entrada -un canal et pot fer clipar l’equip- i nivells de sortida -compte amb el “pedal del gas”-.

M’encanta mesclar sabent a quin nivell he d’estar -si hi ha limitador- i veient el control d’etapes de potència des del control.  I si no hi ha limitador me’l poso jo “mentalment”. I m’agrada tastar el marge dinàmic de l’equip, sobretot en equips petits.  Amb els grans no acostumes a tenir problemes si estan ben amplificats i ajustats.

Això de “limitar mentalment” aniria de la següent manera: començo a mesclar, al tercer o quart tema agafo la mesura de la pressió sonora que tinc, escolto si les freqüències estan equilibrades -això a les proves ja ho hauria de tenir bastant enllestit, a l’espera del públic, és clar-, i de tant en tant vaig mirant l’SPL i intento no superar el que ja tenia si crec que és l’adient per el concert.  Això de l’adient és subjectiu i depèn, entre d’altres, de l’espai i el tipus de música.  De mitjana, en exteriors, acostumo a mesclar al voltant dels 100-103 dBA (si no hi ha limitador per sota de 100, és clar!).
En determinats moments dels concerts potser tinc més pressió sonora si el tema o part del tema ho requereix, o si el públic canta i crida, però intento recuperar el nivell que tenia. I si al final del concert he mantingut, més o menys, aquest nivell, estic satisfet.

A l’Anòlia d’Igualada hi havia la gent d’Events i a l’Altacústic d’Alafulla la de Solucions. Gràcies a tots per la vostra feina!

Genials com sempre Hora de Joglar, molt content de poder fer Mazoni -no cal que digui que m’agrada el que fa, no?- i sorprès de com toquen Joan Fort i Rita Payés, que van actuar al cicle Joves Intèrprets a la Casa de Cultura de Girona.  17 i 19 anys respectivament.  Guitarra i trombó. I en aquest espai que taaaaaan bé conec, el que és important és sobretot el nivell de sortida i integrar-lo amb el so acústic i natural.

I menció a part per en Roger Pistola (vell company, gran amic!) amb qui després d’uns quants anys de no veure’ns ens vam retrobar, per sorpresa, a la piscina d’Altafulla, mentre esperàvem les nostres respectives hores d’actuació i hora de sopar (que bé que ens van tractar a l’Altacústic!).

Au, que ja quasi ens hem polit el juliol!