Nadal a Macau

del 23 al 29/12/14

dimarts 23-dimecres 24-viatge

De bolos amb María Pagés Compañía a Macau.  Surto a quarts de tres de la tarda de Bescanó del dimarts 23.  24 hores més tard arribaré a lloc després d’haver agafat un taxi fins a Girona, l’AVE fins a Barcelona, el tren fins a l’aeroport, un avió fins a París, un altre avió fins a Hong Kong, un ferri fins a Macau i un bus fins a l’hotel. Viatjar en avió em permet desconnectar de telèfon i internet, és fantàstic! La llàstima és que s’hi dorm bastant malament…  Tanmateix el vol llarg, de 12 hores, era nocturn, i vaig dormir unes quantes hores més o menys seguides.

Arribant a Macau veiem l’sky-line nocturn de primera línia de costa: hotels i casinos.  L’economia de Macau gira al voltant sobretot del turisme interior, dels xinesos amb gran potencial econòmic i als qui agrada jugar. L’endemà descobriria que a l’illa del costat els hotels i els casinos encara són més grans…

És la nit de Nadal, anem a sopar (restaurant xinès, és clar!) i intento aguantar fins una hora prudent que em permeti dormir seguit fins a mig matí sense que em molesti gaire el jet lag.

dijous 25-dia d’adaptació

Em llevo a mig matí i vaig a passejar per la zona on tenim l’hotel.  De seguida m’apareix un carrer comercial amb totes les marques comercials que vulguis.  També em trobo creuant un barri colonial. Macau havia estat colònia portuguesa.  Pel carrer la majoria de coses estan escrites en xinès i en portuguès, no deixa de ser curiós, si més no per als que venim de fora.

Em ve al cap que l’Enric Carbonell, tècnic de so de Torelló, viu per aquí.  El Facebook ens posa en contacte i ràpidament via Skype quedem per veure’ns a la nit.  El vaig a veure al City of Dreams, un complex d’hotels, casino, comerços i lleure situats a l’illa del costat.   Em convida a veure l’espectacle on treballa, el Taboo, al Club Cubic.  Es tracta d’un espectacle de cabaret produït per Franco Dragone, director teatral que havia dirigit alguns espectacles al Circ du Soleil.

Abans sopo en el restaurant que hi ha a dins del casino, el meu sopar de Nadal!  L’Enric m’havia insistit que hi entrés per veure com de folls estan aquests xinesos.  I és ben cert.  Jugar, jugar i jugar.  La Xina té tants habitants que encara que el percentatge de rics sigui petit això vol dir uns quants milions de persones.

Vaig fer alguna foto a dins del casino.  Després vaig pensar que segurament estaria prohibit, com efectivament vaig comprovar veient els cartellets.  Però ja estaven fetes…

Arriba l’hora de trobar-me amb l’Enric.  Gran moment!  Feia uns quants anys que no ens vèiem.  Veig l’espectacle des del control.  Alguns números, com el de la noia que s’empassa espases o la que juga amb foc a sobre del seu cos no em deixen indiferents.  La cara que posen la majoria de xinesos amb l’alt contingut eròtic de l’espectacle és divertida.  El cert és que és força picant l’espectacle.

 

Després baixem al backstage i entre brindis de Nadal (que bo que era el Moët&Chandon!) la fem petar amb alguns membres de la companyia: artistes, tècnics, vestuari, producció, etc.  Hi ha un bon ambient!

Després, amb la Mar, la seva companya i que treballa al departament de vestuari del Taboo, acabem en una sessió de Drum&Bass a la Live Music Association, en alguna planta d’un edifici industrial.  Bon antre! Decideixo fer una retirada més o menys a temps i anar a dormir, si em despisto em trobaré empalmant per anar a treballar al teatre.

Un bon dia de Nadal! Si més no diferent.

divendres 26-muntatge

Entrem a les 9 en sortim a les 18, quan el tècnic d’il·luminació, en Pato, comença a enfocar.  Hi ha canvis a la companyia.  En Pato substitueix a en Pau, que sembla que no vindrà més, i en Marc Bartolo s’ocupa de la direcció tècnica i la regiduria.  En Pato ja havia vingut a fer algun bolo de substitut, però en és la primera funció d’en Marc.  Benvinguts a tots dos!

Quan vam fer l’Óyeme con los ojos a Girona no vaig pensar que era el darrer espectacle que feia en Pau amb la companyia, almenys com a tècnic principal. Com et trobarem a faltar Pau Fullana, com a persona i com a gran professional!  En fi, la vida i la feina segueixen endavant, com ha de ser.

El Macau Cultural Centre està ben equipat i té bona acústica: LA Kudo, Yamaha PM5, la microfonia que més o menys demanem i bon personal.

A mitja tarda decideixo comprar una entrada per tornar al City of Dreams i veure The House of Dancing Water, l’espectacle aqüàtic més gran del món.  L’Enric me n’havia parlat el dia abans, que valia molt la pena anar-hi des d’un punt de vista tècnic i d’espectacularitat.  I era ben cert.  Quina anada d’olla! L’argument és el de menys.  L’Enric em va inundar de xifres: cap a 300 persones a la companyia entre artistes (uns 80 en escena), tècnics, producció, direcció, etc. No recordo bé totes les xifres, però em dec equivocar de ben poc: 30 bussejadors, 6 tècnics de so, 35 persones d’automation, 30 elèctrics (il·luminació), 4 músics en directe (amb bases pregravades), un gran departament de vestuari, recinte de 2000 persones de capacitat, piscina amb un volum d’aigua equivalent a 5 piscines olímpiques, un dipòsit paral·lel d’aigua, un pressupost d’arrencada de l’espectacle de 250 milions de dòlars americans…  Buscant per internet he trobat aquesta pàgina on parla d’aquestes i moltes altres dades.

El so és genial! Del sostre pengen 8 line arrays Meyer Sound Melodies mirant quasi horitzontalment al públic i 15 subgreus 600HP.  Hi ha dues fileres d’altaveus surround a tot el voltant del recinte, un just darrere de la darrera fila d’espectadors i un altre més amunt. Els efectes de so estan cuidadíssims.  Si voleu saber-ne més detalls cliqueu aquí.

Sortint del City of Dreams passo pel Venetian, a on hi ha el casino més gran del món, canals amb gòndoles i decoració com Venècia, 15000 treballadors i un munt de xinesos deixant-t’hi un munt de diners.  L’espècia humana, en general, està sonada!

I després de la visita al Venetian, més ruta per Macau!  Estic sortint més que en molt de temps a Girona, he he!

dissabte 27-primera funció

No ha estat de les funcions més lluïdes que hem fet d’Utopía.  Tot ha tirat endavant, com sempre, però per diversos motius s’ha arribat molt just a la funció i amb una de les tres línies motoritzades que portem d’escenografia inoperativa.  Però no ha estat cap desastre, només faltaria!

I per sopar, per variar una mica, més menjar xinès!

diumenge 28-segona funció

Avui ha anat molt millor la funció.  I el públic també estava més animat que ahir.  Els xinesos no són molt propensos a demostrar efusivitat.

Ens venen a veure l’Enric, la Mar, la Lucky (la sword swallowing) i en Nacho, un amic de la nova noia de producció que tenim a la companyia, l’Eva, i que treballa al departament de vestuari del House of Dancing Water. 

Sortint del teatre em porten a un restaurant Macanès, una barreja de portuguès i xinès. Boníssim!

Després de visitar un parell més de llocs d’interès nocturn, altrament anomenats “baretos” i tastar un saque amb gas, fred, faig una altra retirada a temps per dormir algunes hores abans de la tornada.  De camí a l’hotel torno a constatar el contrast entre les zones colonials i la resta de Macau.

dilluns 29-la tornada

La nit ha estat llarga per a alguns, que directament han empalmat amb l’esmorzar a l’hotel a les 7 del matí i la sortida cap al ferri.  I els que no hem empalmat hem dormit poquet.  Ahir sortint del teatre, quan jo ja havia marxat amb l’Enric&Co, es va dir, en pla sorpresa, que ens convidaven a fer el sopar de Nadal.  I heus aquí les conseqüències de la nit de festa de bona part del grup, ha ha ha!!

I vinga! Comença el viatge de tornada, aquesta vegada fent escala a Amsterdam. 24 hores més viatjant! I amb ganes d’arribar a casa per dormir i… anar cap a Argelaguer a seguir gravant el disc amb Hora de Joglar.