No va poder ser

28/7/14 Barcelona – Festival Grec

Quan marxava de casa per anar a recollir en Feran, en Joan Enric i en Tete -el comando Girona- ho vaig fer amb el convenciment que ho teníem difícil per fer l’actuació amb Els Amics de les Arts al Grec, ho reconec.  La previsió no  augurava res bo.  No es tractava d’un ruixat per aquí i un per allà, es veia que seria una cosa generalitzada i més sèria.  Tenia moltes ganes de fer el concert, moltes!  Però d’alguna manera ja m’estava preparant per a la decepció.  Adaptar-se a la situació és avançar i anar més enllà del moment, és una estratègia.  A mitja tarda, durant les proves de so, i veient que la pluja ens respectava quan a pocs quilòmetres diluviava, em va envair una certa esperança.  Vam tapar i destapar els instruments i les taules de so un parell de cops.  Vam poder fer les proves de so completes.  Vaig poder tastar als llavis la mel de tenir un magnífic piano Steinway&Sons a l’escenari, de veure com l’equip estava ben ajustat, com la cosa sonava i com hi havia ganes boges entre tot el grup de fer l’actuació.  A les 20:00 vam acabar les proves de so amb l’amenaça d’un ruixat que s’acostava, ho vèiem al radar.  Va començar a ploure i ja no va parar fins a quarts d’onze, tot i que després va continuar, almenys de Barcelona a Girona no va parar.  Si alguna cosa no pot ser, malgrat el greu que ens va saber a tots, no pot ser.  Adaptar-se a la situació és avançar.  Arribant a Girona i després de deixar els altres dos en Tete i jo vam decidir que era un bon moment per anar a fer una bona cervesa, encara que fos sota un parasol de la terrassa del local a on vam anar.  I no us dic quin era perquè un dilluns a Girona i més tard de les dotze de la nit hi ha ben poques opcions i no vull trencar l’encant del moment que va ser -malgrat el lloc-.