Preparant la gira… tècnicament (II)

Després de la bona acollida de la primera entrada Preparant la gira… tècnicament en faig una segona entrega amb nous detalls.

L’Spotify em parla en flamenc

Res, una curiositat. No, no vull dir en andalús flamencu. Mentres vaig escribint estic escoltant Espècies per catalogar a l’Spotify des d’Antwerp, així vaig matxacant els temes. I és clar, els anuncis son en la llèngua d’aquí, el flamenc, que vindria a ser una variant del neerlandès (el que normalment coneixem com a holandès).

Més sobre l’stage

Ja tenim quasi definit l’horari dels dies de prepracio de la gira, el propers dilluns i dimarts en algun teatre de Catalunya. Seran unes 10-12 hores cada dia i sobretot el dilluns al matí es preveu intens, ja que s’ha de muntar tot amb menys temps del que es faria en un bolo normal. Per qüestions de disponibilitat de l’espai, dies per fer la trobada i per poder començar a assajar a la tarda cal fer-ho així. O sigui que tots hi posarem coll i treurem el fetge per la boca -quines expressions tan gore!-. Com ja explicava a l’altra entrada, es treballarà fins al més mínim detall. Per això, a més de fer passis sencers es faran assajos parcials, posades en comú, revisió de les gravacions d’àudio i vídeo.

El guió

No, no és el d’aquesta gira. La imatge correspon a un repertori que es va fer durant alguns bolos de la passada gira. Malgrat se’n faci un aquest és dinàmic i sempre hi ha alguns canvis. La importància d’un repertori rau en conferir un ritme al concert, pensant els alts i els baixos, definint parts de l’espectacle, etc… I la importància del guió del tècnic de so rau en saber què passa a cada tema i sobretot quins són els detalls més rellevants, com per exemple quin és el primer instrument o veu que sona, o quina és la primera veu a les tornades enmig de les quatre que fan, etc… O enmig d’ells quatre, si la primera paraula d’una frase que diu algú sol entra fluixa ja no ho estàs fent prou bé. I és que els fans saben molt bé totes les lletres de les cançons i són detalls que no passen desapercebuts.

És clar que a mesura que vas fent bolos t’ho vas aprenent de memòria, però al començament és bàsic tenir-ho apuntat. Malgrat m’hagi escoltat el cd un munt de vegades hi ha coses que no sé com aniran en directe, o les variacions dels temes o fins i tot alguna possible versió que es faci de temes vells. És per això que durant els darres dies m’han estat arribant alguns correus amb indicacions sobre cada tema que hauré de plasmar en el guió. Aquest s’acabarà, en la seva primera versió, a l’stage.

Empreses de so i llums: la crisi agreuja la competència

A la dinàmica rider/contrarider que ja vaig explicar s’hi afegeix una altra variable: competència entre empreses. Bé, d’això es tracta, l’oferta i la demanda, el mercat. El que passa és que si normalment entre empreses ja hi havia una certa competència la crisi fa que els organitzadors -sobretot ajuntaments- facin saltar empreses que semblava que farien el bolo fins i tot 15 dies abans del mateix. O que un pressupost ajustat presentat per una empresa arribi via ajuntament a una altra empresa que en baixa el preu. No és cosa nostra decidir i opinar sobre aquestes coses mentres tinguem el mínims que demanem. Però sí que ho es quan el material que posa l’empresa que ha baixat el preu és de menys qualitat que el de l’altra empresa. Llavors la cosa es complica perquè explicar a un ajuntament -que en principi no té coneixements sobre el tema- que malgrat sigui una mica més econòmic és de pitjor qualitat no sempre és ben entès. Però continuaré fent pedagogia sobre això perquè en depèn la qualitat dels concerts pels que la gent paga una entrada.

Solapaments varis

He estat dos mesos sense amb prou feines cap bolo. I de cop i volta hi ha bolos amb Dunas i amb la Compañía María Pagés que coincideixen amb l’stage i el començament de gira d’Els Amics de les Arts. Benvinguts siguin els bolos. Però és clar, això vol dir un trencaclosques de viatges, horaris i substituts que tot i que aparentment pugui semblar complicat, després de posar-ho tot en ordre, d’haver parlat amb els artistes implicats i d’haver buscat solucions, ha deixat de ser-ho.

Els tècnics no acostumem a viure només d’un artista i aquesta és la causa que a vegades hi hagi solapaments. Aquest any la persona que em substuirà en uns pocs bolos d’Els Amics serà en Carles Xirgo. I també em farà alguns bolos de Dunas, els dos primers la setmana que ve per tal que pugui ser a l’stage. I és que aquí no podia fallar, és la preparació del directe per a tota la gira. Però el dia del primer bolo, mal em pesi i em sàpiga molt greu sí que no hi seré. Tinc bolo a Jerez amb María Pagés del darrer espectacle i no s’hi pot enviar un substitut per qüestions artístiques. I com que en Carles serà a Antwerp durant l’stage no podrà fer els bolos de Manresa. O sigui que hi haurà una altre substitut que vindrà a l’stage i que farà els dos primers bolos de la gira, en Jaume Figueres, que juntament amb en Joan Carles Ros “Rosky” l’any passat van fer alguns de bolos amb Els Amics. Enguany està previst que només en Carles fagi substitucions llevat de casos puntuals com aquest.

Les necessitats tècniques de so: alguns perquès

A l’anterior entrada van haver-hi algunes preguntes sobre aspectes tècnics. Algunes les vaig respondre a l’apartat de comentaris a les persones que les van fer. D’altres qüestions que em trobo en el dia a dia les amplio tot seguit.

La nostra fitxa tècnica és molt generalista i oberta. Això sí, demanem uns mínims de qualitat per tenir les eines necessàries per oferir un bon so. Si tots els components de la cadena de transmissió del so (microfonia-cablejat-taules de mescles-amplificadors-altaveus) són correctes el resultat serà millor. Què passa quan no hi ha aquest mínim?

Equips de so
Hi ha unes quantes marques professionals reconegudes com a estàndards de qualitat arreu i que les empreses professionals i amb més tradició acostumen a tenir: L-Acoustics, Nexo, Meyer, D&B, Adamson, ElectroVoice, etc. Aquestes marques ofereixen la millor qualitat (molt bona resposta de freqüència, claretat, bona difusió, bon comportament a nivell alt, etc.). Amb altres marques no s’aconsegueix el que s’aconsegueix amb aquestes. Això no impedeix fer cap bolo, ni molt menys, però el que el públic sentirà serà diferent i el resultat de la mescla no serà tan bo.

Taules de mescles
Com amb els equips de so hi ha uns estàndards reconeguts. Avui en dia la majoria de taules que ens trobarem de bolo són digitals: Yamaha M7CL, Yamaha PM5, Digidesign, Soundcraft Vi Series, Midas Pro6. És difícil que acceptem una taula digital que no sigui d’aquestes perquè la qualitat és inferior. Pel meu gust la Yamaha M7CL està a la franja del que seria acceptable pel que fa al so, però s’ha convertit en poc temps en un estàndard des de que va sortir per la seva rapidesa (té pantalla tàctil) i la seva gran versatilitat en mols processos i per tant l’acceptem. Aquesta o la Yamaha PM5D són les taules que demanem a monitors perquè a l’stage haurem ajustat els sistemes IEM que explicava a l’anterior entrada amb l’M7 i convertirem la sessió a PM5. D’aquesta manera guanyarem temps en les proves de so ja que ajustar molt bé cinc sistemes de monitoratge d’orella no és cosa de fer en el temps habitual de proves de so.

Pel que fa la taules analògiques els mínims són Midas Heritage, Soundcraft 5 Series i similars. Taules inferiors no permeten, per exemple, treballar les quatre veus d’Els Amics amb prou precisió. Els equalitzadors dels canals han de tenir totes les eines disponibles (equalitadors paramètrics) i algunes no els tenen (equalitzadors semiparamètrics). Ja sé que algú em dirà que sóc un primmirat, però estem parlant de quatre veus principals totalment diferents entre elles i amb algunes particularitats que fan que s’hagin de tractar quasi al detall. Treballar amb taules analògiques implica portar els perifèrics externs (portes de so, compresors, efectes) que en els digitals són interns. I aquí també es demanen uns mínims que ja són més difícils de complir perquè hi ha més eines no prou acceptables que acceptables.

Microfonia
A la fitxa tècnica posem que acceptem substitucions raonables de la microfonia sempre i que les equivalències siguin bones. Bona qualitat implica captar el so o l’instrument de la manera més fidel possible. És el principi de la cadena. Si totes les parts es van degradant el resultat serà dolent.

Certament que qui al final accepta o no les propostes d’equips, taules i micros sóc jo. Però respòn a les demandes de qualitat que s’ha parlat amb Els Amics de les Arts. Hi ha d’haver la qualitat necessària per tal que tothom que pagui una entrada entengui les veus el millor possible i la música llueixi al màxim. I si les dificultats venen pel lloc on es fa l’actuació -tots sabem què passa en els pavellons o espais no preparats acústicament- que no vinguin per l’equipament que hem acceptat. De fet s’intenta fer el mínim de bolos possibles en espais no adequats, pero no es pot rebutjar d’actuar en segons quines zones si l’única opció és aquesta. Com a mínim recordo dues actuacions de la passada gira en les que em van venir fans del grup a la taula queixant-se del so. Van ser dos casos de mala combinació d’equip no prou bo i de sala amb mala acústica. La meva feina és intentar que això succeeixi el mínim de vegades possible i necessari.