Manel, Sta. Eulàlia de Ronçana

Ahir vaig començar a fer bolos de substitut de monitors amb Manel. I vaig començar en un d’aquells bolos on es pateix, no molt, tampoc ens passéssim, però es pateix. Per ser el primer bolo va ser com la novatada amb ells. Una sala d’aquelles amb una no massa bona sonoritat i que fa que amb el públic, que l’omplia, canvïin els ajustaments que havíem fet a les proves de so. Això es tradueix amb els músics demanant que pugis i pugis el que tenen als monitors. I és clar, després apareixen alguns acoples, que intentes eliminar, i al final, més o menys, acabes controlant la situació.

Ja després del bolo, quan vam entrar al camerino amb en Marc Marcè, que ahir feia de tècnic de PA i que habitualment fa monitors perquè la PA la fa en Jordi Rotés, els Manel van dir que tampoc havien patit tant, que ja tenien assumit quin tipus de bolo era. O sigui que, en paraules seves, havíem patit més nosaltres que ells.

I per la resta doncs molt bé. Ens coneixíem si més no de vista d’haver coïncidit en algun bolo que jo havia fet amb BTM i ells tocaven. Com que entre el final de les proves de so i el bolo van passar 5 hores vam tenir prou temps com per fer la primera presa de contacte, fer alguna cerveseta i sopar tot mirant el barça.

Algunes fotos des de la meva posició a la taula de monitors, al costat de l’escenari. En Marc -amb avituallament pel bolo- i en Bernat -revisant l’escenari- abans de començar, el públic esperant i alguns fotos amb poca llum i mals angles de l’actuació.