Les Nuits de Fourvière, Autorretrato&Dunas

6 i 7/7 Autorretrato – Compañía María Pagés
9 i 10/7 Dunas – María Pagés&Sidi Larbi Cherkaoui

Avec plaisir nous avons eu une très bone semaine à Lyon dans Les Nuits de Fourvière. Merci beaucoup à tous (à l’équipe de direcction, technique, production, transfers, etc…) pour le bon accueil que vous nous avez donné et surtout d’être si humains. Et comme j’ai oublié beaucoup de la langue française et nous ne sommes pas dans les jardins du catering dans la nuit (aucun commentaire…), si ne vous dérange pas je vais continuer en catalan, ma langue.

I heus aquí que després de passar com una tamborinada per Amsterdam hem passat una setmana molt més tranquila a Lyon, per fer primer dues funcions d’Autorretrato i després dues de Dunas.

Dilluns, dia de muntatge d’Autorretrato però també de part de Dunas. A Autorretrato hi faig els monitors; en Marc i en Joan -monitors i vídeo a Dunas- han anat un parell de dies a casa. O sigui que la Bea (FOH), la Sònia (regiduria), en Pau (llums), l’Àlex (maquinària i regiduria a Dunas), en Jordi (producció i cap tècnic) i jo mateix ens posem a treballar, a dins i a fóra de l’escenari, a les taules del backstage o a l’habitació de l’hotel. Un moment preciós de relax són els àpats, que es fan a uns jardins que conviden a la calma i al repòs (bé, no sempre… seguiu llegint…).

Al dia següent és el moment de les proves de so i dels assajos, amb músics i bailaores. Al matí però, he tingut temps d’anar en bici (al gimnàs de l’hotel), a la sauna turca, al jacuzzi i a passejar al parc que hi ha a prop de l’hotel. Ens hem de cuidar!!

En un moment de pausa és el moment de vigilar la roba i posar-la de la rentadora a la secadora, ja portem força dies fóra de casa…

Arriba la nit i amb ella els moments previs a la primera funció. Des de la taula de monitors veig com s’omple l’amfiteatre Romà, magnífica grada natural amb capacitat per més de 3000 persones. La funció va bé i acaba amb la pluja de coixins marca de la casa de Les Nuits de Fourvière: si al públic li agrada es tiren els coixins per seure cap a l’escenari. Curiós, moooolt curiós, sorprenent i divertit. Tot seguit és el moment d’anar als jardins del càtering al piscolabis que el festival brinda per ser la primera nit.

A l’endemà és el moment de retrobar-me amb en Yoan, company de pis al segon viatge a Escòcia que vaig fer i que és de Lyon. Amb ell visitem Le Vieux Lyon, algun pub -per recordar vells temps- i anem a dinar a un Bouchon Lyonnais -tipus de restaurant típic-. Merci beaucoup!

Però no hi ha temps per més. Més proves de so, més assajos i… futbol. La companyia pràcticament en pes mira la semifinal Espanya-Alemanya. Jo aprofito per sopar tranquilament. Si guanya Espanya sé que els músics i bailaores ho faran millor, per tant… siguem pràctics, ha ha ha ha!!!

Són les 22:05 i el públic es comença a impacientar just en el moment que en Puyol marca. Els crits d’eufòria del backstage arriben a les primeres files del públic. El director del festival surt a escena per anunciar que l’espectacle començarà en breus moments i que Espanya ha marcat. Després de la funció cau alguna copa de Beaujolais al vestíbul de l’hotel per celebar-ho. En Marc i en Joan ja s’han afegit a l’expedició, al dia següent comença el muntatge de Dunas.

I vinga, canvi de xip, és el torn de Dunas! Muntatge, proves, assajos, passejadeta de nou pel Vieux Lyon en un moment de relax i tornada en funicular, sopar i cap a veure l’actuació de Diego El Cigala, a l’altre amfiteatre. Quan acaba el recital fem assaig general; l’acabem a les dues de la nit.

Dia de la primera funció, darrers retocs, darrers assajos i vinga, som-hi!

I després de la funció, cap al pica-pica! Avui hi haurà festeta fins tard, primer a aquí i després per algun bar de Lyon (del que el nom no vull recordar…). Vinga va, tots a alliberar tensions o el que sigui!!

I al dia següent, poca cosa més a explicar. En Kurt, treballador com ell sol, acaba de repassar algunes notes de regiduria, fotos de part de l’equip de so del festival, del públic i de la darrera copa a la ciutat, aquesta vegada amb l’Ismael -el cantaor- i en David -el violinista-.

Au revoire et a bientôt!