Els Amics de les Arts
han actuat al Circ Cric, a la falda del Montseny, en un indret ple de pau i de calma en aquesta tarda plujosa primer i assoleiada després que manté ben viva la primavera. Ens convenia un bolo així, poc a poc, sense presses, amb bones condicions tècniques i amb escalfor humana des del moment que hem posat els peus sobre l’herba i en Jaume ens ha vingut a rebre i a donar la benvinguda.Després de les proves ens ha fet de guia per les diferents carpes i habitacles del circ, amb tota mena de pèls i senyals, acudits, anècdotes i l’experiència d’una vida molt viscuda. Mentrestant, a l’escenari, en Gerard Quintana i la seva banda, que actuaran primer, fan les proves de so.
Més tard coneixem a la mitja taronja d’en Jaume, la Montse, carregada de simpatia i amb un somriure permanent als llavis. Ens porta el sopar, senzill i casolà, el que fa que encara ens integrem més a l’entorn. El públic va arribant i per aquelles casualitats de la vida ens trobem amb un munt d’amics, alguns dels quals feia temps que no veiem, entre ells en Dome de l’Orchestra Fireluche i en Beto, un dels seus germans.
Mentres en Gerard va fent el seu “De terrat en terrat” nosaltres ens tanquem a concentrar-nos a la roulotte que tenim com a camerino. Fa fresqueta, però a fóra el públic ha escalfat l’ambient i quan Els Amics pugen a l’escenari se’l troben a punt de caramel i fan una gran actuació. Quan arribo a casa i em poso al llit, encara pres de la màgia del Circ Cric, penso, quin gran dia!!!