Els darrers 3 de 6
Què tenen de diferent els bolos a Mallorca?
15/08/2012
Noi, fas ulleres! Sí, horaris girats…
28/08/2012
La setmana passada va ser la setmana fantàstica d’Els Amics de les Arts del mes d’agost, 6 bolos en 8 dies. Vam començar a l’Escala, i després de passar per Vielha i Porreres, vam tornar al Principat per anar a St. Feliu de Guíxols, Martorell i Passanant (Conca de Barberà).
15/8/12 St. Feliu de Guíxols
Amb
el record i el regust de l’ensaïmada del dia abans al camerino abans
d’anar a dormir vam arribar a St. Feliu de Guíxols, per actuar en el Festival de la Porta Ferrada, del que enguany se’n fa la 50a edició. El control de so de davant (sí, he començat a dir davant per no dir front of house)
era totalment analògic, una Midas Heritage 2000 amb un grapat de bons
perifèrics (compressors, portes, multiefectes). Quin plaer mare meva!
És cert que el muntatge, cablejat i comprovació és més lent i feixuc que
en un control digital -la gran majoria avui en dia-, però una vegada
tot està llest és una passada remenar potenciòmetres “de veritat”, notar
la calidesa del so, veure com pots apretar el previ bastant amunt…
Feia mesos i mesos que no tocava un control analògic! Malauradament hi
ha poques taules digitals que s’apropin al so i al tacte analògic.
Algunes sonen molt bé, però són poques, es poden comptar amb els dits
d’una mà.
el record i el regust de l’ensaïmada del dia abans al camerino abans
d’anar a dormir vam arribar a St. Feliu de Guíxols, per actuar en el Festival de la Porta Ferrada, del que enguany se’n fa la 50a edició. El control de so de davant (sí, he començat a dir davant per no dir front of house)
era totalment analògic, una Midas Heritage 2000 amb un grapat de bons
perifèrics (compressors, portes, multiefectes). Quin plaer mare meva!
És cert que el muntatge, cablejat i comprovació és més lent i feixuc que
en un control digital -la gran majoria avui en dia-, però una vegada
tot està llest és una passada remenar potenciòmetres “de veritat”, notar
la calidesa del so, veure com pots apretar el previ bastant amunt…
Feia mesos i mesos que no tocava un control analògic! Malauradament hi
ha poques taules digitals que s’apropin al so i al tacte analògic.
Algunes sonen molt bé, però són poques, es poden comptar amb els dits
d’una mà.
Els
companys del festival van deixar un escenari impecable, donava gust! A
la grada, plena com un ou, hi havia un bon ambient, i el vent que va
estar bufant tota la tarda va amaïnar i va permetre una bona audició. A
veure, acostumo a passar-ho bé en la majoria de bolos, però en aquest,
no negaré que amb la taula analògica vaig tenir un plus més
d’estímulació. Això sí, en els primers temes vaig anar una mica boig
anant a esquerra i dreta, remenant els perifèrics i cercant els canals i
els botonets, falta de costum! En una taula digital tot ho tens allà
mateix, t’has de moure relativament poc.
companys del festival van deixar un escenari impecable, donava gust! A
la grada, plena com un ou, hi havia un bon ambient, i el vent que va
estar bufant tota la tarda va amaïnar i va permetre una bona audició. A
veure, acostumo a passar-ho bé en la majoria de bolos, però en aquest,
no negaré que amb la taula analògica vaig tenir un plus més
d’estímulació. Això sí, en els primers temes vaig anar una mica boig
anant a esquerra i dreta, remenant els perifèrics i cercant els canals i
els botonets, falta de costum! En una taula digital tot ho tens allà
mateix, t’has de moure relativament poc.
16/8/12 Martorell
Darrerdia de la Festa Major. Més de 4000 persones van veure l’actuació d’Els
Amics de les Arts. Les proves de so eren força aviat i vam tenir temps
fer fer un partidet de futbol en el magnífic camp d’esports a on teníem
els camerinos. Mentres s’anava fent fosc i esperàvem el sopar, que vam
menjar sota una de les banquetes, anavem passant el temps com podíem.
Per exemple, disparant un munt de cops la càmera de fotos i aconseguir
aquestes fotos, que són algunes de les millors Amb més temps les hauríem
perfeccionat, però ja se sap, a la taula i al llit, al primer crit!
Després
de l’actuació del grup Nu-B va arribar la nostra hora. Concert intens,
amb petits grans moments: la posada en escena amb barrets per cantar
L’Affaire Sofia i recordar al filòsof local Francesc Pujols, el xut a la
pilota que voleiava per allà…
de l’actuació del grup Nu-B va arribar la nostra hora. Concert intens,
amb petits grans moments: la posada en escena amb barrets per cantar
L’Affaire Sofia i recordar al filòsof local Francesc Pujols, el xut a la
pilota que voleiava per allà…
Una altra actuació intensa, amb pocs monòlegs i davant unes primeres files ben a tope.
18/8/12 Passanant
I
per acabar, bolo a la Conca de Barberà, a poc més de dues hores de casa
meva i a quasi tres de la d’en Tete, el tècnic de monitors, que viu a
Olot. I una vegada vam deixar l’autopista i vam començar a remuntar una
carretereta cap a munt pensàvem: a on anirem a parar? Però aquí hi
pujarà gent? Que si n’hi va pujar?!?! I tant!! La Festa Major de
Passanant és una d’aquelles festes de poblets petits (durant l’any només
hi viuen unes 30 persones) que atrauen a un munt de gent dels voltants i
que tenen tots els ingredients d’una festa de poble. La plaça major,
poc espai on muntar l’escenari i posar els grups electrògens, carrers
estrets, una xaranga amunt i avall, una gentada disposada a passar-ho
bé, una bona ratafia beguda en el cafè del poble i que està a dins de
l’ajuntament, ball abans de la nostra actuació i grup de versions
després, i sobretot, uns horaris d’aquells de començar el primer grup
havent sopat i l’últim quan surt el sol. No és molt habitual que anem a
a fer bolos en festes de poblets petits. I va estar bé. Imagino que
pels que vam muntar l’equip de so i llums, Ready
(gràcies per la vostra avui llarga i pesada feina), no tant, ja que
estaven aixecats de quarts de 8 del matí i segurament van arribar a casa
seva a les 11 del matí del dia següent…
per acabar, bolo a la Conca de Barberà, a poc més de dues hores de casa
meva i a quasi tres de la d’en Tete, el tècnic de monitors, que viu a
Olot. I una vegada vam deixar l’autopista i vam començar a remuntar una
carretereta cap a munt pensàvem: a on anirem a parar? Però aquí hi
pujarà gent? Que si n’hi va pujar?!?! I tant!! La Festa Major de
Passanant és una d’aquelles festes de poblets petits (durant l’any només
hi viuen unes 30 persones) que atrauen a un munt de gent dels voltants i
que tenen tots els ingredients d’una festa de poble. La plaça major,
poc espai on muntar l’escenari i posar els grups electrògens, carrers
estrets, una xaranga amunt i avall, una gentada disposada a passar-ho
bé, una bona ratafia beguda en el cafè del poble i que està a dins de
l’ajuntament, ball abans de la nostra actuació i grup de versions
després, i sobretot, uns horaris d’aquells de començar el primer grup
havent sopat i l’últim quan surt el sol. No és molt habitual que anem a
a fer bolos en festes de poblets petits. I va estar bé. Imagino que
pels que vam muntar l’equip de so i llums, Ready
(gràcies per la vostra avui llarga i pesada feina), no tant, ja que
estaven aixecats de quarts de 8 del matí i segurament van arribar a casa
seva a les 11 del matí del dia següent…
Au, ja està fet, ara a descansar uns dies i recuperar forces pel cap de setmana.
3 Comments
Ets un màquina!! Ja tens els deures fet, ara tens fins dijous de vacances noo?? Te les mereixes!!
Jo vaig ser a Martorell i Passanant i vaig notar que el so estava una mica fort però, "mea culpa"!! Estava a primera fila! A tocar de l'escenari i dels altaveus!! Sempre dieu que no es el millor lloc però esque no em puc resistir!! A davant de tot és on m'ho passo millor!
Per cert tinc molta curiositat per saber com es viu un concert envoltat de botonets, algun dia vindre al teu costat avere que se sent!! XD
Salut!
Núria 🙂
PD: Dóna un toc d'atenció als amics que també volem llegir les seves cròniques!
Ha ha! Gràcies.
Doncs sí, ja ho sé que sonava fort, sobretot a Passanant, va ser una qüestió de com estaven colocats els altaveus, a baixa alçada perquè hi havia un arbre que hagués tapat bona part els aguts si s'haguessin pujat a més alçada…
Doncs normalment a on diuen que sona millor és a control, voltat de botonets, no sempre és així, però normalment sí…
M'apunto a l'experiència de viure un concert des de la taula de so. I fer l'experiència completa, des de les proves de so fins al Sympathy For The Devil ja ha de ser la…. la…. la pera llimonera (per ser fins, per si hi ha menors).