31-3-17
Vaig fer el darrer bolo amb l’Orchestra Fireluche fa mooooolt de temps, diria que dos anys i mig o més. Cicles vitals, persones, reproducció de l’espècie, petits i petites fireluchets i fireluchetes… I un llarg procés de creació del darrer disc, Colibrí en flames, que van presentar fa uns dies al Teatre de Girona, dins el Festival Strenes. Ha tornat la màgia!! Oh, que bé! Un retrobament amb les sensacions i emocions fruit de la música i derivats de la munió d’instruments i similars amb els que omplen els escenaris.
El so de la Fireluche és la suma de tots aquests instruments i els micros de condensador que els capten, un 87% dels micròfons que hi ha (20 de 23). Fa temps havia provat de posar més dinàmics però es perdien harmònics a més de tenir més dificultats per captar alguns sons. Això sí, cal anar amb cura amb l’estructura de guanys i aquí sí que és important deixar oberts els canals que ja has provat a mesura que n’obres d’altres. La suma i les distàncies entre micròfons i instruments està que salta! Ah, i a monitors és tota una altra història! Però no acostumem a tenir gaires problemes pel tipus de bolos que fem i el volum amb el que treballem.
El bolo el vam fer colze amb colze amb en Morgan, el productor del darrer disc, que anava disparant tracks d’àudio i delays de tant en tant amb el seu ordinador i els seus aparells.
Vam comptar amb la col·laboració de la coral POPVEUS de la Cellera de Ter, dirigida per en David Mauricio (que bé tornar-nos a creuar per aquests mons!).