El primer que m’ha passat pel cap.

7 bolos en 9 dies, 6 amb Els Amics de les Arts i el darrer amb Hora de Joglar.  Escriuré el primer que em passi pel cap de cada bolo, així ràpid, a veure què surt, a veure si no m’enrotllo gaire. Se m’acumulen els bolos!

10-8-17 El Port de Sagunt
Bolo a les trinxeres.  Un lloc amb poc encant i amb unes condicions de bolos acústicament horribles per l’entorn de parades de fires, “vaquillas”, “casetas” i derivats.  I actuació bastant més tard del que estem acostumats. Simpatia dels tècnics de so (Metrònom), gràcies! I com sempre, bon ambient en el si d’Els Amics de les Arts, comencem una tongada de 6 bolos. Els fans valencians entregats com sempre, gràcies per ser-hi! Anem a peu de l’escenari a l’habitació de l’hotel, genial!

11-8-17 Empúries
A casa, a l’Empordà, comoditat, bon tracte, una acollida espectacular dels organitzadors.  El públic es va anar despertant de mica en mica.  Això de les cadires a vegades no afavoreix gaire. Bones condicions tècniques amb Anca Power, gràcies! Quan va acabar l’actuació l’Aniol, el meu nebot gran (quasi 8 anys) va venir fins al control a abraçar-me: molt bé tiet!

12-8-17 Arbeca
Més quilòmetres.  I calor, i sol.  Sonaktrona va cobrir el concert, moltes gràcies per la feina! Encara vam tocar més tard que al Port de Sagunt, això és Lleida! La gent va respondre bé, tot i ser l’hora que era i estar de festa.  Vam dormir a El Palau d’Anglesola, que bé no haver de tornar a aquelles hores de la nit! Continuo tenint la sensació que “tot sembla que vagi sol”, estem gaudint d’aquesta gira!

14-8-17 Porreres (Mallorca)
Divertit, de safari, a ritme illenc, amb ganes de fer-lo i de retrobar el públic de Mallorca. Vam anar a l’aeroport amb moooolt de temps per por a la vaga.  Zero cua = moooolt de temps lliure.
Bolo amb la bona gent d’Online Sonoritzacions (gràcies al·lots!).  Col·laboracions mútues amb Mishima. També tocava Buhos i Boc, un grup local. Pomades amb kas de llimona, bons moments i bones converses, en mallorquí i també en pollencí!  Vam patir una mica, el so no va ser el nostre habitual de la gira perquè no vam poder portar ni el nostre backline (només el Moog, melòdica i pedaleres) ni la nostra microfonia.  I és que per qüestions de logística el camionet amb el backline no hagués arribat al bolo següent.  Però com a mínim hi havia una CL5 i vaig poder treballar amb les meves escenes. Poques hores per dormir i cap a l’aeroport.  Ei, i no és que anéssim de festa, és que no n’hi havia més d’hores!

15-8-17 Pineda
Concert a l’Arts d’Estiu. Entre l’aeroport (ai quina son!) i Pineda parem a dinar a Can Duran d’Alella (que trempats que sou!). A Pineda la gent d’Ara So fan la cobertura del bolo.  Avui un K2 de L-Acoustics (com m’agrada!).
Gran backstage, amb zona de sofàs, jacuzzi.  El compartim amb els companys de Gossos. Alguns vam fer una escapada a una piscina a prop del bolo, per desconnectar una mica i banyar-nos tranquil·lament (gràcies Marc!).

16-8-17 Sant Feliu de Guíxols
Ens l’esperàvem amb ganes aquest bolo, a prop de casa, al costat del mar, amb la gent de BTM (gràcies!).  El bolo  va anar bé, bon ambient, bona acollida, bon rotllo amb la gent d’Animal -fins i tot en Gerard es va animar amb el Jean-Luc). Les proves de so van consistir en “no fer” proves de so.  S’acosten un parell de dobletes en els que no podrem fer proves de so al segon bolo de cada dia.  Vam voler provar què passaria si fèiem els primers tres temes de l’actuació després de fer el linecheck i deixant que els músics accedissin a l’escenari 1 minut abans de començar.  I va funcionar! Taula de gira, sessió a la taula de monitors, mateixos previs, mateix nivell de guany, micros nostres… I a “tirar milles”!

18-8-17 Sant Antoni de Vilamajor
El dia després dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Estava força afectat.  Però es tractava de no quedar-se quiet i de seguir vivint.  I així ho vam fer.  Minut de silenci després del canvi entre Hora de Joglar i Ítaca Band, silenci respectuós a les barraques, deurien ser quarts de dues de la nit. Aquest dia sí que vaig tenir la sensació que anava a treballar, quasi mai la tinc aquesta sensació, perquè acostumo a anar a gaudir dels bolos.  Aquest no el vaig gaudir, el vaig fer de manera estrictament professional.

Bolos com xurros, una passió, una forma de vida que fa que arribis a afirmar que també vols tenir “vida”, de la “normal”, de la d’anar a la platja i quedar amb els amics per anar a fer el toc i no parlar de bolos.  Però això sol durar poc.  No treballaria a una oficina 8 hores al dia, ni la majoria de la gent portaria el ritme que portem els tècnics.  I ja no us parlo dels que treballen sobretot per empreses de so, que jo això ja ho faig ben poc.  Quan aneu a un concert penseu en qui ha muntat les coses i en qui fa que un concert es pugui realitzar. Quan els tècnics de “maletín” anem de bolo és imprescindible saludar a tots els tècnics de les empreses i donar-los les gràcies per la seva feina.